CARTA DE XÍTXEROS AMB EMPENTA – ELECCIONS 26-M
Des de Xítxeros amb Empenta volem fer-vos arribar les nostres propostes i preocupacions per la legislatura vinent. Com a associació juvenil, creim necessari que els grups polítics que tenen representació a l’Ajuntament ens escoltin i permetin que la veu dels joves es visibilitzi. Tot i haver pogut xerrar amb alguns partits polítics, ens agradaria poder donar a conèixer les nostres propostes a tots els grups amb representació i reivindicar així la necessitat d’incrementar les connexions entre les institucions polítiques i el teixit que les associacions formam.
La nostra primera preocupació fa referencia al model econòmic manacorí. Posant un focus únic en el turisme, no només hem creat un model que en depèn, sinó que hem perdut la mirada cap endins. Creim necessari trencar amb un sistema dirigit a satisfer un turisme que ja no és de qualitat a causa del seu impacte mediambiental i la pèrdua d’espais propis i la nostra identitat. La massificació turística del litoral manacorí cada any augmenta. A Mallorca, contribuint a un turisme invasiu, en els darrers 60 anys hem perdut 135 km de tren i hem guanyat 1 milió de cotxes circulant per les nostres carreteres, contaminant i col·lapsant les nostres infraestructures. La regulació de visitants a espais massificats com Cala Varques, l’aposta per un transport públic de qualitat per a la reducció de les emissions de vehicles, i la peatonalització de la primera línia del litoral manacorí poden ser mesures per a dirigir el model econòmic cap al desenvolupament i la cohesió social.
Per aquest motiu, reivindiquem un model econòmic que posi al centre els ciutadans manacorins mitjançant la cultura i el comerç local. Reinterpretar el model econòmic pot servir-nos per diversificar-nos i potenciar àrees més enllà del sector turístic que beneficiïn el poble i trenquin amb les lògiques especuladores que a la nostra ciutat han estat tant presents.
Manacor és una ciutat remodelada, replantejada i reconstruïda en base a la necessitat de satisfer les demandes del boom turístic i, per tant, és producte i residu d’un boom immobiliari que va degradar el patrimoni arquitectònic del poble i li va canviar la fesomia. Amb l’expropiació de les zones verdes hem vist com continua vigent l’especulació urbanística que va ser còmplice de la urbanització sense mesura. Els darrers anys no ha deixat d’augmentar. És necessari fer front a les demandes milionàries d’unes famílies que fa anys que es pensen governar. Només si la suspensió de zones verdes es fa en benefici del poble la mesura pot ser realment efectiva.
Manacor necessita ser repensat des de polítiques de mobilitat activa i sostenible, que responguin a les necessitats dels que hi vivim. Pensat a causa del boom del turisme als anys 80, trobam a faltar al nostre poble carrils i carrers habilitats així com un centre peatonalitzat. En aquest sentit, considerem essencial l’articulació d’una xarxa de carrils bici real que connecti el centre amb les altres àrees de la ciutat.
Tan necessari com això, és que els carrers deixin d’estar a les fosques i que totes poguem caminar sense por. Volem per això un urbanisme amb perspectiva de gènere a Manacor, que ens permeti una deconstrucció i una revisió dels espais domèstics i comuns. Una manera de plantejar el nostre poble conscient del pes i la importància que té l’urbanisme en la vida de les dones a tots els nivells. L’urbanisme no és neutre.
Al mateix temps, hem de nutrir el teixit social i donar força a totes les iniciatives culturals que s’estan generant a casa nostra i que necessiten visibilitat i un espai per créixer. El jovent, des de l’esperit crític, implicat i actiu, és el futur del poble. Necessitam espais propis pel desenvolupament social, cultural i esportiu de la ciutat, així com un reconeixement real del teixit associatiu manacorí. Exemples d’això podrien ser la creació d’espais autogestionats per a l’organització i la gestió o la creació d’una sala de concerts per l’enriquiment cultural i l’increment d’oportunitats artístiques. Tot això, només es pot aconseguir si les associacions compten amb un suport econòmic significatiu que cal ser replantejat. La comunicació entre les institucions polítiques i el poble necessita reforçar-se per acostar-nos al que realment hauria de ser un model democràtic representatiu, el poble ha d’estar implicat en les preses de decisions.
Finalment, no podem permetre deixar de fer referència a la història de la nostra ciutat. Així com passa el temps, la memòria històrica de la ciutat es va perdent. El jovent mereix créixer amb la conservació de la memòria i la consciència dels fets més rellevants que han destacat en la història de la ciutat, que sempre serà una eina d’accés a la realitat del present. Per aquest motiu, obrir arxius i fosses, casos i històries, ferides i portes suposadament prohibides és necessari per crear una vertadera Memòria Històrica i superar la ignorància de les generacions presents i futures.
Volem un Manacor que aposti per un model de cohesió social, feminista, sostenible i participatiu. Manacor és poble de cultura.
La nostra primera preocupació fa referencia al model econòmic manacorí. Posant un focus únic en el turisme, no només hem creat un model que en depèn, sinó que hem perdut la mirada cap endins. Creim necessari trencar amb un sistema dirigit a satisfer un turisme que ja no és de qualitat a causa del seu impacte mediambiental i la pèrdua d’espais propis i la nostra identitat. La massificació turística del litoral manacorí cada any augmenta. A Mallorca, contribuint a un turisme invasiu, en els darrers 60 anys hem perdut 135 km de tren i hem guanyat 1 milió de cotxes circulant per les nostres carreteres, contaminant i col·lapsant les nostres infraestructures. La regulació de visitants a espais massificats com Cala Varques, l’aposta per un transport públic de qualitat per a la reducció de les emissions de vehicles, i la peatonalització de la primera línia del litoral manacorí poden ser mesures per a dirigir el model econòmic cap al desenvolupament i la cohesió social.
Per aquest motiu, reivindiquem un model econòmic que posi al centre els ciutadans manacorins mitjançant la cultura i el comerç local. Reinterpretar el model econòmic pot servir-nos per diversificar-nos i potenciar àrees més enllà del sector turístic que beneficiïn el poble i trenquin amb les lògiques especuladores que a la nostra ciutat han estat tant presents.
Manacor és una ciutat remodelada, replantejada i reconstruïda en base a la necessitat de satisfer les demandes del boom turístic i, per tant, és producte i residu d’un boom immobiliari que va degradar el patrimoni arquitectònic del poble i li va canviar la fesomia. Amb l’expropiació de les zones verdes hem vist com continua vigent l’especulació urbanística que va ser còmplice de la urbanització sense mesura. Els darrers anys no ha deixat d’augmentar. És necessari fer front a les demandes milionàries d’unes famílies que fa anys que es pensen governar. Només si la suspensió de zones verdes es fa en benefici del poble la mesura pot ser realment efectiva.
Manacor necessita ser repensat des de polítiques de mobilitat activa i sostenible, que responguin a les necessitats dels que hi vivim. Pensat a causa del boom del turisme als anys 80, trobam a faltar al nostre poble carrils i carrers habilitats així com un centre peatonalitzat. En aquest sentit, considerem essencial l’articulació d’una xarxa de carrils bici real que connecti el centre amb les altres àrees de la ciutat.
Tan necessari com això, és que els carrers deixin d’estar a les fosques i que totes poguem caminar sense por. Volem per això un urbanisme amb perspectiva de gènere a Manacor, que ens permeti una deconstrucció i una revisió dels espais domèstics i comuns. Una manera de plantejar el nostre poble conscient del pes i la importància que té l’urbanisme en la vida de les dones a tots els nivells. L’urbanisme no és neutre.
Al mateix temps, hem de nutrir el teixit social i donar força a totes les iniciatives culturals que s’estan generant a casa nostra i que necessiten visibilitat i un espai per créixer. El jovent, des de l’esperit crític, implicat i actiu, és el futur del poble. Necessitam espais propis pel desenvolupament social, cultural i esportiu de la ciutat, així com un reconeixement real del teixit associatiu manacorí. Exemples d’això podrien ser la creació d’espais autogestionats per a l’organització i la gestió o la creació d’una sala de concerts per l’enriquiment cultural i l’increment d’oportunitats artístiques. Tot això, només es pot aconseguir si les associacions compten amb un suport econòmic significatiu que cal ser replantejat. La comunicació entre les institucions polítiques i el poble necessita reforçar-se per acostar-nos al que realment hauria de ser un model democràtic representatiu, el poble ha d’estar implicat en les preses de decisions.
Finalment, no podem permetre deixar de fer referència a la història de la nostra ciutat. Així com passa el temps, la memòria històrica de la ciutat es va perdent. El jovent mereix créixer amb la conservació de la memòria i la consciència dels fets més rellevants que han destacat en la història de la ciutat, que sempre serà una eina d’accés a la realitat del present. Per aquest motiu, obrir arxius i fosses, casos i històries, ferides i portes suposadament prohibides és necessari per crear una vertadera Memòria Històrica i superar la ignorància de les generacions presents i futures.
Volem un Manacor que aposti per un model de cohesió social, feminista, sostenible i participatiu. Manacor és poble de cultura.